Llegir aquesta novel•la ha suposat un viatge a l'interior del pensament de Virginia Woolf i descobrir tota la seva complexitat.
A través dels seus records dibuixa uns personatges que són les ombres de la seva pròpia família. Els lectors i lectores del club han donat diferents opinions i punts de vista. No ha estat una lectura fàcil, però poder indagar sobre la personalitat de l'autora, sobre els interrogants que l'angoixen: la raó de la vida, el benefici, fins i tot la inutilitat d'arribar a una fita que ella ja s'encarrega d'utilitzar, el far és poderós símbol que estructura l'obra, però és un símbol vuit. Sobre la lluita per voler ser una dona com la senyora Ramsay, que representa l'instint matern que sap organitzar una llar, i ser com la Lily Briscoe, que cerca la creativitat i la llibertat, l’autora, al final, opta per aquest segon camí.
Els comentaris que van fer al llarg de la sessió van anar avançant cap a la figura de l'autora, atrau més la seva vida que la pròpia novel•la: una dona marcada pels abusos sexuals que va partir per part del seu germanastre, la pèrdua dels pares, les seves depressions, la malaltia mental que va patir i el seu suïcidi.
Al final queda la imatge tràgica d'aquell 28 de març de 1941: es va posar l'abric, va omplir les butxaques amb pedres i es va llençar al riu Ouse, a prop de casa seva i es va ofegar. El seu cos va ser trobat el 18 d'abril. Les seves restes van ser incinerades sota un arbre a Rodmell, Sussex.
Aquest cop, l'autora ha seduït als lectores i lectores més que la seva obra.