En Joan Pinyol ha compartit amb nosaltres “10 anys de contes”. Quantes històries hi ha darrere d’aquesta pila d’anys? Quant del Calders? Quant de promeses complertes? Quant de memòria històrica? Quanta realitat amagada en forma d’anècdotes?
Al llarg de la conversa hi havia un estira i arronsa: ell volia crítica i nosaltres volíem conèixer la creació dels seus relats, els personatges, la seva lluita per la memòria històrica.. i el perquè d’Itzel (que vol dir el primer estel de la tarda)....
Sempre es un plaer escoltar en Joan, perquè ja saps que a partir d’aquest moment, allò que t’explica forma part de tu i ara. Quan veiem una dona en un balcó, pensarem en la Hortènsia, que si visitem Tortosa anirem al pont, que davant una història de malaltia mental pensarem en la Cecília... perquè amb aquest joc de paraules que és Planeta Lluç, s’amaguen 10 anys de contes que no us podeu deixar perdre i perquè en Joan fa aquella literatura que t’atrapa.
Gràcies Joan, per compartir amb nosaltres aquest club de lectura!